Archive for 3-Animals

L’Amazona o Amazònia

L’Amazona, també anomenada Amazònia, és una vasta regió de la part central i septentrional d’Amèrica del Sud que comprèn la selva tropical de la conca de l’Amazones. La adjacent regió de les Guayanas també posseeixselves tropicals, de manera que moltes vegades se li considera part de l’Amazònia.
Aquesta selva amazònica és el bosc tropical més extens del món. Es considera que la seva extensió arriba als 6 milions de km ² repartits entre vuit països, dels quals Brasil i el Perú posseeixen la major extensió de l’Amazònia, seguits per Colòmbia, Bolívia, Equador, Guyana, Veneçuela,Surinam i la Guayana francesa. L’Amazònia destaca per ser una de lesecorregiones amb major biodiversitat al món.

Ecosistema

La selva amazònica es desenvolupa al voltant del riu Amazones i de la seva conca fluvial. Les altes temperatures afavoreixen el desenvolupament d’una vegetació espessa i exuberant, sempre verda. El títol de l’Pulmó del Planeta que ostenta l’Amazònia no és casualitat, ja que manté un equilibri climàtic: els ingressos i sortides de CO2 i de O2 estan balancejats.

Flora

Tota la flora de la selva tropical humida sud-americana és present a la SelvaAmazònica. Existeixen en ella innombrables espècies de plantes encarasense classificar, milers d’espècies d’aus, innombrables amfibis i milionsd’insectes.
La Amazonía Peruana és una de les regions de major riquesa biològica del món, ja que la presència de diferents pisos altitudinals que posseeix en la seva unió amb la Serralada dels Andes, origina gran quantitat d’ambientsparticulars i, per tant, un alt índex de endemismes.

Fauna

Entre els mamífers, l’Amazones posseeix enorme quantitat d’espècies, destacant els micos, el jaguar, el puma, el tapir i els cérvols. En les seves aigües viuen dues espècies de dofins, destacant el dofí rosat.
Es troben Rèptils com gran quantitat d’espècies de tortugues aquàtiques i terrestres, caimans, cocodrils, i multitud de serps, entre elles la anaconda.

Integració

  • Falta una decisió mancomunada dels països anomenats amazònics,orientada a fer un ús racional dels recursos naturals i de l’aigua.
  • Hi ha polítiques bilaterals com el cas del Perú i l’Equador.
  • Durant els últims anys s’han construït carreteres del Perú al Brasil amb el plad’unir dos grans conques marítimes, però que creuen per la meraAmazònia.
         http://es.wikipedia.org/wiki/Amazonia                                                     Idris kadmiri 3C    

Comments (2)

La somereta apareix una altra vegada.

La somereta apareix una altra vegada.

Tècnics del Servei de Fauna de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat i del parc natural de la serra de Montsant van localitzar fa uns dies dos exemplars, mascle i femella, de la somereta de Montsant ‘Steropleurus panteli’ dins dels límits de l’espai natural.

Concretament, s’ha construït una gàbia de cria i s’estan elaborant protocols de censos i anàlisis de les dades de camp per tal de conèixer-ne millor la biologia i el comportament, i establir així el protocol de gestió adient d’aquesta espècie tan desconeguda.  Tot i això, quan l’any 2006 es van inventariar en un Atles tots els ortòpters -saltamartins, llagostes, someretes i grills- de Catalunya, on figuraven unes 170 espècies pròpies de Catalunya representades en una fitxa amb la distribució i una fotografia de l’espècie en el seu hàbitat natural, els experts van adonar-se que aquesta era de totes l’espècie més desconeguda i l’única que no havia estat mai fotografiada viva.

La notificació d’aquesta retrobada va posar en alerta els tècnics del Servei de Biodiversitat i del Parc Natural de Montsant, i aquest any 2011 els censos realitzats han donat els seus primers fruits amb 2 mascles i 2 femelles trobats al medi natural.

IDRIS KADMIRI

Feu un comentari

FALTA D’OXIGEN AL PORT DE CALIFORNIA!

L’altre dia a classe van estar comentat algunes notícies que han passat aquesta semana ”blanca” que hem tingut festa. Hem trobat una notícia que estava relacionda amb el medi ambient: la d’aquella gran quantitat de sardines mortes que van aparèixer en un prt de Califòrnia. Com que va ser una notica interesant. (relacionada amb el nostre projecte de la peixera) van dcidir informar-ne en el nostre bloc. Després de comentar-la a classe i de buscar informació a Internet, he redactat la notícia tal com la llegireu a continuació:

Sembla que la gran mortaldat de sardines a la marina ”King Horbor”(Califòrnia) va ser per falta d’oxigen, això diuen el resultats de les mostres d’aigua i de les anàlisis dels peixos. Andrew Hughes, que és el portaveu del ‘California Departament of Fish and Game” va declarar ”En termes simples, els peixos es van ofegar”.

Es creu que va passar de la següent manera: l’estat del mar es va alterar pels forts vents que bufaven a la zona. Aquests van cusar onades molt altes i el corrent que es va produir va arrosegar les sardines fins al port. Allí l’aigua és més calenta i no té onades i això disminueix molt la quantitat d’aire de l’aigua. Les sardines es van quedar sense oxigen en poca estona. A l’aquari del nostre institut no hi  ha onades i l’aigua és ”calenta”, a 25 graus; però els peixos tenen sempre aire suficient per resmirar perquè hi ha micro bombolles d’aigua amb oxigen que surten per uns foradets apart de que quan la depuradora agafa l’aigua i la torna neta a la peixera fa que l’aigua es mogui una miqueta.

El matí del dimarts, milions de sardines mortes van aparèixer a la marina ”King Harbor”, produint que molts iots quedessin encallats. Els científics del SEA Lab van prender mostres d’aigua i van detectar que els nivells d’oxigen eren massa baixos. Bombers, treballadors de la ciutat, de la marina i residents dels iots es van encarregar de treure les sardines, que eren d’una mida de 5 polzades de grandària, i les van dipositar en contenidaors especials. L’ajuntament va determinar reciclar gran par¡t de les sardines recollides per utilitzar-les com a fertilizants. Alguns pescadors també en van recol.lectar per usar-les d’esquer per a pescar peixos grossos. La gent es preguntava si es podien menjar i Hughes va dir ”Jo no m’ho menjaria”.

Alisha Akre, de 23 anys, que viu enuna barca a la marina, relata que l’escenari era apocalípti: ”Em vaig llevar a la 1:10 del matí per anar al bany i el peixos començaven a saltar, li vaig cridar al meu pare, jo mai abans havia vist una cosa així, era impresionant, el meu pare em deia que ja sabia, però no era el que ell imaginava, fins al matí que el va veure es va sorprendre”, va esmentar Akre.

Va ser ua notícia que va sorprendre a tothom, per què una cosa així no passa cada dia i menys en quantitants tan grans ni per causes naturals. Podem afirmar que aquell banc de sardines va tenir molta mala sort.

PAULA A.

Comments (4)

Pardal Xarrec (Passer Montanus)

 

El pardal comú, dit també teuladí a Catalunya o gorrió teulades] a les Illes Balears. Als EEUU. Van ser introduïts deliberadament a la segona meitat del segle XIXi ara es l’ocell més abundant. Arriben a viure fins el 13 anys però en llibertat pocs arriben a passar els 7 anys. Els Pardals medeix de 14 cm fins a 16 cm de llarg. Tenen un color terrós jaspiat en el dors , les ales i la cua.El pili és gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes de color blanques i la gorja porta un pitet negre. Fa nius mal acabat amb herba, els poden trobar en arbres. Poden posar de 3 fins a 5 ous .L’aliment del pollets és assumida. Els sues menjar son petites sargantanes, també mengen alimentes d’humans però en petites quantitats.

Feu un comentari

El Gavià Argentat(Larus cachinnans)

 

El gavià argentat i en català Gavià Argentat (Larus cachinnans) és una de les aus marines més populars. Coneguda per tots simplement com gavina. Les gavines adultes tenen el cap, el coll, la cua i la part inferior del cos d’un color blanc pur, mentre que l’esquena i el dors de les ales són de color gris pàl lid, el pes de la gavina mascle és de 340g i el de la femella 260g.
Aquestes gavines construeixen el niu amb algues, herbes, molsa i tiges seques, sobre un penya-segat rocós o en un teulat .El període de cria comença al març. Hi ha dos grups de gavines a Espanya. El grup més abundant té les potes de color groc, mentre que l’altre grup, comú a les costes del nord d’Europa, generalment té les potes de color rosat. Les gavines s’alimenten de tot allò mínimament comestible tot tipus d’animals marins, vegetals, insectes, carronya, ocells petits (al que ataca en vol), ous d’ocells (tant d’altres espècies com de la seva pròpia), pollastres, rates , etc.

Feu un comentari

Volem provar…(9-10-09)

Volem aprofitar que alguns alumnes de 1r d’ESO del curs passat no han recollit els seus nius d’ocells tot i que ja estaven acabats.

projma091009_niusencolatspict0003
Farem un muntatge amb 7 nius, l’un al costat de l’altre. Avui els hem encolat em un suport de fusta per poder-los penjar al terrat de l’institut.

projma091009_niuspict0011

Feu un comentari

Classifiquem peces

projma091001_fustesclassificadespict0081
Avui hem classificat totes les peces que hem trobat per construir nius d’ocells. Les peces són de treballs de tecnologia del curs passat.

Ismail, Ismail, Yassine, Rachid, Hasna i Zhara

Comments (4)

Comencem a recollir material pels ocells

projma091001_fustesagrupadespict0077

Avui hem començat a recollir fustes de l’aula de tecnologia per fer cases pels ocells. Estem aprofitant les peces de la caixa niu que els alumnes de 1r d’ESO del curs passat han deixat a mitges.

projma091001_fustesendrecadespict0078

Hem fet grups per a que cadascú s’ocupi de cada cosa.

Erick i Rafa

Comments (1)

El Colom (Columba livia)

colom-copy.jpg

Nom Científic: Columba livia

Nom Vulgar: Colom (Català), Paloma (Castellà)

Família: Colúmbids

Característiques:

El colom és un ocell amb el cos arrodonit, amb les plomes de color gris blavós. Al coll, solen tenir un color verdós amb reflexes d’altres colors. Pesa aproximadament 260 g, amb una longitud de 33 cm. La seva vida no és molt llarga, dura uns 6 anys, més o menys. Són hervíbors. mengen sobretot llavors, grans, i de vegades també cargols.

grupcoloms090306.jpg

Grupet de coloms menjant prop de l’institut (Foto: Alicia Lozano)

Els coloms viuen en colònies, en zones rocoses, a les poblacions (sota els terrats, en ponts, en parcs i jardins…). Els solem trobar al sud d’Europa, a Anglaterra, al nord d’Àfrica i al sudoest d’Àsia.

colomsniu090306_dscn1726.jpg

Niu de coloms en un sostre, a l’edifici del costat de l’institut (Foto: Alicia Lozano)

Ponen els ous en nius fets de branques, arrels, herbes… que fan en murs, falsos sostres, coves, entre roques. Els incuben durant 18 dies (normalment la mare). Arriben a la seva maduresa sexual al cap de 5 mesos.

El mascle, per aparellar-se amb la femella, emet un cant característic acompanyat amb uns moviments de les ales (fent un ventall amb la cua) i amb uns moviments de cap peculiars.

colomsvolant090306.jpg

Coloms arrencant el vol al pati de l’institut (Foto: Alicia Lozano)

Kristel Nicole Ruperti, Març de 2009

Comments (4)

Tenim una escala

A partir d’ara farem servir una escala per mirar la menjadora.

090305_victoremparratpict0004.jpg

El Víctor ha mirat a l’interior de la menjadora i opina que no hi ha gaire menjar a dins. Diu que només hi ha mig dit de menjar…

Podria ser que els ocells comencessin a menjar-hi, però no ho sabem del cert.

El grup

Comments (4)

« Newer Posts · Older Posts »
%d bloggers like this: