Archive for Fitxa tècnica

Les jardineres han florit.

Les plantes de les jardineres de fusta de l’institut han crescut. Jo he emparrat els llessamins i he observat algunes flors de final de tardor. La flor que ha crescut es la Margarida del Cap.

El primer període de floració de la nostra protagonista es desenvolupa durant tota la primavera i començament de l’estiu, fins al mes de juliol aproximadament, i tindrà una segona floració durant el mes de setembre. Si tenim la precaució d’anar tallant les flors que es vagin assecant, la floració serà encara més exuberant.

Perquè la floració sigui més densa, pot retallar ocasionalment. Les seves flors només s’obriran completament quan el cel estigui assolellat. En cas que estigui ennuvolat, romanen mig tancades esperant nous raigs de sol.

El seu nom cientifíc es: Dimorphoteca Ecklonis

El seu orgien es: Sudáfrica

Familia: Asteráceas (Asteraceae)

Exposició: A ple sol

Ubicació: Exterior en climes cálids

Floració: Primavera i estiu

Temperatura: 25ºC

Rec: Moderat

Adob: Una vegada en primavera

Carlos Mesa

Feu un comentari

El plec

Hypostomus plecostomus és un conegut peix d’aquari de Sud-amèrica: es pot trobar des de Costa Rica fins a Uruguai, especialment a Panamà, Colòmbia, Veneçuela, i Guayana. És conegut com xucla-algues, peix neteja vidres, peix gat, chupacristales, chupapiedras, etc.
La majoria d’aficionats als aquaris l’utilitzen per mantenir l’aquari net d’algues, ja que aquests peixos s’alimenten d’elles, i de les restes de menjar. No té escates, però està protegit per plaquescartilaginoses i espines.

En llibertat pot arribar als 70 cm, però en un aquari no sol passar dels 30 cm, arribant a viure 15 anys. És omnívor i nocturn, roman quiet o ocult durant el dia. Relativament tranquil, encara que territorial amb altres peixos de fons.

GRACIES PER LA VOSTRA VISITA                                   IDRIS KADMIRI

Comments (2)

Pardal Xarrec (Passer Montanus)

 

El pardal comú, dit també teuladí a Catalunya o gorrió teulades] a les Illes Balears. Als EEUU. Van ser introduïts deliberadament a la segona meitat del segle XIXi ara es l’ocell més abundant. Arriben a viure fins el 13 anys però en llibertat pocs arriben a passar els 7 anys. Els Pardals medeix de 14 cm fins a 16 cm de llarg. Tenen un color terrós jaspiat en el dors , les ales i la cua.El pili és gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes de color blanques i la gorja porta un pitet negre. Fa nius mal acabat amb herba, els poden trobar en arbres. Poden posar de 3 fins a 5 ous .L’aliment del pollets és assumida. Els sues menjar son petites sargantanes, també mengen alimentes d’humans però en petites quantitats.

Feu un comentari

Dimorfoteca

NOM CIENTÍFIC O LLATÍ : ”OSTEOSPERMUM FRUCTICOSUM “

NOM COMÚ O VULGAR : ”MARGARITA DEL CAP, DIMORFOTECA.

SINÒNIM : ”DIMORFOTECA FRUCTICOSA ”

FAMÍLIA : ”ASTERACEAE”

ORIGEN : SUD-AFRICA

FORMA

– Mata baixa i ampla de llargues tiges pertats.
– Alçada : 30-40 cm
– Té flors al hivern a la primavera i també a la tardor .
– Hi han de molts colors :
blanc
lila
rosa

Resisteix la sequera.
– Pot ser tallada després de la floració perquè es faci més densa.
– Es multiplica molt facilment mitjançant esqueixos sense flor a la primavera.

AUTOR: MIHAI FODOR 3rB

ENLLAÇ D’INFORMACIÓ

Feu un comentari

El Gavià Argentat(Larus cachinnans)

 

El gavià argentat i en català Gavià Argentat (Larus cachinnans) és una de les aus marines més populars. Coneguda per tots simplement com gavina. Les gavines adultes tenen el cap, el coll, la cua i la part inferior del cos d’un color blanc pur, mentre que l’esquena i el dors de les ales són de color gris pàl lid, el pes de la gavina mascle és de 340g i el de la femella 260g.
Aquestes gavines construeixen el niu amb algues, herbes, molsa i tiges seques, sobre un penya-segat rocós o en un teulat .El període de cria comença al març. Hi ha dos grups de gavines a Espanya. El grup més abundant té les potes de color groc, mentre que l’altre grup, comú a les costes del nord d’Europa, generalment té les potes de color rosat. Les gavines s’alimenten de tot allò mínimament comestible tot tipus d’animals marins, vegetals, insectes, carronya, ocells petits (al que ataca en vol), ous d’ocells (tant d’altres espècies com de la seva pròpia), pollastres, rates , etc.

Feu un comentari

hygrophila corymbosa

 

Nom científic: hygrophila corymbosa  també se la coneix com            Nomaphila stricta.

 

Nom comú: hygrophila gegant

Nombre común: hygrophila gigante

 

Classificació científica

Regne:         Plantae

Divisió:         Magnoliophyta

Classe:         Magnoliopsida

Ordre:           Lamiales

Família:        Acanthaceae

Subfamília:   Acanthoideae

Tribu:           Ruellieae

Subtribu:      Ruelliinae

Génere:       Hygrophila

 

Origen: Tailandia

Distribució geogràfica: Sud-est asiàtic, India, indonesia,…

Forma de la planta: Planta de tall erguit disposades en parells oposats en el nus formant un angle recte amb el parell superior e inferior.

Existeixen varietats gegantesques i de fulles delgades però normalment les que es venen solen ser de tamany petit i amb fulles lanceolades.

Dóna flors en brots emergits i d’un color violeta pàlid.

El color de les fulles és d’un verd pàlid però pot variar segons el medi on estigui, si la planta està falta de fósfor les fulles es tornen d’un color groguenc.

Temperatura: Perque la planta es trobi com en el seu medi l’aigua a d’estar entre 20-28ºc

Tamany: L’Hygrophila sol tenir una amplada enre 15-20cm i una altura entre 40-50cm. Les seves fulles tenen una longitud de 8-16cm per 4-5cm d’amplada.

Aigua: és fabvorables que a vegades es refresqui la planta amb aigua freda.

La planta no eolera el pH per sota de 6. El millor seria que el Ph estiguesi entre 6.5-7.5. La duresa de l’aigua es favorable que estigui entre 2-15ºDgh.

Llum: la llum pot ser de moderada a alta.de 0.3-0.8 w/l.

 

 

 

 

S’ha de tenir compte amb … : S’ha d’abonar amb amb amb compostos de ferro, sobretot amb la varietat vermella.

És una bona consumidora de microelements, sobretot de nitrat (NO3) i fósfor (P), si la planta no té aquests microelements el seu creixement es redueix fortment.

No obstant, no s’ha de mantenir els nivells de nitrats alts, amb concentracions a l’acuari de entre 5-10 mg/l (NO3) i 0.1mg/l (P) perque sino això afectaria als peixos de l’acuari fins i tot a provocar-lis la mort per intoxicació.

Feu un comentari

Tetra neó

El seu nom popular és Tetra neó o peix neó en català i Tetra neón en castellà.

I el nom científic Paracheirodon innesi .

Descripció de l’aspecte:

És un peix d’aigua dolça, originari  del oest de Sud Amèrica. El seu cos es allargat i les seves aletes transparents. Té una característica franja blava fosforescent que recorre el seu cos des del morro fins a l’aleta adiposa. La part inferior és d’un vermell lluminós, Els seus ulls són brillants . La seva mida es de 3 a 4 cm  ocasionalment 5 cm.

Característiques:

Té especial predilecció per l’aliment viu, es omnívor. Les cries  naixeran a les 24 h de la posada, i arribaran a nedar als 5 dies. Expectatives de vida entre 6 i 7 anys. L’aquari ha de tenir,  a ser possible, un substrat de color fosc i hi ha d’haver abundant vegetació.

Adreces que he consultat per informar –me:

http://www.amimascota.com/fichas/fichas_peces0.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Paracheirodon_innesi

http://atlas.portalpez.com/viewtopic.php?f=130&t=1798&kb=true&lofi=1

Irene Gómez                                         6/05/10

Feu un comentari

El Colom (Columba livia)

colom-copy.jpg

Nom Científic: Columba livia

Nom Vulgar: Colom (Català), Paloma (Castellà)

Família: Colúmbids

Característiques:

El colom és un ocell amb el cos arrodonit, amb les plomes de color gris blavós. Al coll, solen tenir un color verdós amb reflexes d’altres colors. Pesa aproximadament 260 g, amb una longitud de 33 cm. La seva vida no és molt llarga, dura uns 6 anys, més o menys. Són hervíbors. mengen sobretot llavors, grans, i de vegades també cargols.

grupcoloms090306.jpg

Grupet de coloms menjant prop de l’institut (Foto: Alicia Lozano)

Els coloms viuen en colònies, en zones rocoses, a les poblacions (sota els terrats, en ponts, en parcs i jardins…). Els solem trobar al sud d’Europa, a Anglaterra, al nord d’Àfrica i al sudoest d’Àsia.

colomsniu090306_dscn1726.jpg

Niu de coloms en un sostre, a l’edifici del costat de l’institut (Foto: Alicia Lozano)

Ponen els ous en nius fets de branques, arrels, herbes… que fan en murs, falsos sostres, coves, entre roques. Els incuben durant 18 dies (normalment la mare). Arriben a la seva maduresa sexual al cap de 5 mesos.

El mascle, per aparellar-se amb la femella, emet un cant característic acompanyat amb uns moviments de les ales (fent un ventall amb la cua) i amb uns moviments de cap peculiars.

colomsvolant090306.jpg

Coloms arrencant el vol al pati de l’institut (Foto: Alicia Lozano)

Kristel Nicole Ruperti, Març de 2009

Comments (4)

Xiprer (Cupressus sempervirens)

La planta que he escollit és el Xiprer (Cupressus sempervirens).

El seu nom és Xiprer o xiprer mediterrani en català i, Ciprés en castellà.

És un arbre originari de l’orient, de la zona mediterrània des de Iran fins a Líbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on les glaçades no superin els -10 ºC. Poden arribar a fer 35 m d’alt i tenir molts més de 100 anys d’edat.

090305_escorcaxiprer_pict0016.jpg

Les fulles són imbricades.

090305_fullesxiprer_pict0017.jpg

La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.

090305_fruitsxiprer_pict0019.jpg

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.

He consultat la Viquipèdia i Google.

Alicia Lozano Arroyo

Comments (4)

L’Oreneta (Hirundo rustica)

Nom vulgar català: Oreneta

Nom vulgar castellà: Golondrina

Nom científic: Hirundo rustica

oreneta.jpg

Característiques:

En èpoques de migracions les orenetes tendeixen a viatjar a climes atemperats i sempre ho fan en grups, de vegades fins i tot, de milers d’exemplars.

Al nostre país també hi arriben. Solen aparèixer les primeres orenetes al febrer (encara que molt pocs exemplars) i normalment apareixen cap al maig, que és quan més bon temps fa al nostre país. El seu retorn serà cap al setembre on tots els grans grups d’orenetes marxen cap a l’Àfrica en busca de zones més càlides.

polletsoreneta_500.jpg (exemplars joves)

Solen fer-se nius arrodonits de fang que es dipositen a cobert, a les cases, per això les orenetes no solen estar molt lluny dels pobles.

Té una longitud d’entre 13,5 i 15cm, una envergadura d’entre 26 i 29cm i un pes d’entre 15 i 21g.
Té la cua llarga i forcada, plomatge de la cara i la gola castany, al dors d’un color negre blavós i blanc trencat al pit.
S’alimenten d’insectes capturats a l’aire de fins de la mida de papallones i libèl·lules, contribuint així a salvar les collites, netejant els camps d’insectes nocius.
Rocío Castilla

Comments (6)

Older Posts »
%d bloggers like this: