Archive for 2-Noticies

Dia de la terra

DSC04744

Avui, 22 d’abril, és el “Dia de la Terra”. Demà serà Sant Jordi i el dia de la terra quedarà una mica arraconat, però el celebrarem com cal abans que acabi la setmana!!!!

De moment, contempleu el regal que ens fa cada dia a la nostra vista l’hort de l’institut. La terra és generosa i per poc que la cuidis dóna molta alegria a la nostra vida.

David

Feu un comentari

La fi del món, Mar Bàltic i Mar del Nord s’ajunten

La fi del món, Màrtir Bàltic i Mar nord s'ajunten

En Skagen s’observa aquest fenomen natural. Aquesta ciutat és el punt més al nord de Dinamarca, on s’ajunten el Mar Bàltic i el Mar del Nord. Dues masses oposades que no poden unir-se perquè tenen diferents densitats.

infomació treta de http://historiasinsolitas.com/?pagina=2

Feu un comentari

El meteòrit a Rússia

El meteòrit que el passat 15 febrer 2013 va explotar en l’atmosfera en la vertical dels Urals, a Rússia, i que va deixar un miler de ferits per l’ona expansiva, permet a l’ESA considerar ja el de major nivell registrat en més d’un segle. La velocitat d’entrada s’estima en al voltant de 18 quilòmetres per segon, és a dir, més de 64.000 quilòmetres per hora.Va explotar amb una força de prop de 500 quilotones de TNT – unes 30 vegades l’energia alliberada per la bomba atòmica d’Hiroshima.

Imagen

Mostra un forat de vuit metres en el lloc on un meteorit va impactar, al llac congelat Chebarkul. Feia 17 metres i pesava fins a 10.000 tones.

Aquí us deixo un enllaç per veure el video: http://www.youtube.com/watch?v=sCFQbJuRoCs

Carlos Mesa

Feu un comentari

Ratolí africà, mamífer capaç de regenerar el seu cos.

Un grup de científics han descobert a un ratolí africà que és capaç de reconstruir parts del seu cos sense deixar cicatrius, pel que sembla la rata és capaç de regenerar la pell, els cartílags i les glàndules. El mamífer, igual que alguns rèptils és capaç de desprendre’s de parts del seu cos i utilitzar-lo com un sistema de defensa per escapar dels depredadors i després pot regenerar la part del cos perduda.

Imagen

Els científics creuen que aquesta curiosa habilitat no es deu a un tret evolutiu, sinó que és una cosa genètica i de moment es troben estudiant la forma en què aquesta rata pot regenerar-se per després intentar aplicar la regeneració en el cos humà.

Alex andrade

Feu un comentari

La vespa de mar, l’animal més verinos del món

La vespa de mar o medusa de caixa (Chironex fleckeri) és una cubomedusa (classe Cubozoa) capaç de matar una persona mitjançant el seu contacte. Es considera l’animal més verinós del planeta. Habita fonamentalment les aigües australianes.

Imagen

L’ombrel (cos principal) és gairebé quadrat, translúcid i de color blau i verd (pel que és molt difícil distingir al mar a menys que sigui de nit, quan el cos sí que es pot distingir perquè brilla en la foscor), de la qual en surten 60 cilis o tentacles d’aproximadament 80 cm de llarg cadascun

Imagen

És gairebé transparent, de manera que és molt difícil la seva observació pels banyistes.

Pot arribar a assolir la mida d’una pilota de bàsquet, tenint fins a 60 tentacles, cada un de 3 metres de llarg, amb fins a 5 mil milions de agullons microscòpics (cnidòcits) que poden injectar un letal verí

alex

Feu un comentari

Dos terços de les espècies de les papallones estan en retrocés

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les papallones, alegres companyes de les excursions infantils, cada cop són menys abundants. Dos terços d’aquestes espècies estan en retrocés des dels últims 20 anys a Catalunya, segons el seguiment dels indicadors de biodiversitat que efectua la direcció general de polítiques ambientals.

La regressió de les papallones diürnes s’ha constatat en el control de les 80 espècies més abundants a Catalunya (de les 200 existents). Algunes han perdut mès d’un 50% de la seva abundància. El fenomen afecta sobretot les que viuen en els ecosistemes oberts més típicament mediterranis. La principal causa del retrocés és la desaparició de molts entorns agraris id els prats de ramaderia extensiva que, en ser abandonats, han estat substituïts per l’expansió del bosc sense gestió. També s’apunta com a causa d’aquest retrocés el fet que cada vegada plou menys.

Alex Andrade

Feu un comentari

Avui és l’últim dia del Jose

projMAl121004_regarPA040111 by daviddonat@ymail.com
projMAl121004_regarPA040111, a photo by daviddonat@ymail.com on Flickr.

Avui és l’últim dia que el Jose està amb nosaltres. No s’ha mort!!!!!

El Jose se’n va a un altre centre.Des d’aquí, Una abraçada i que tinguis molta sort.

David

Comments (4)

El nou equip (no surt tothom a la foto)

projMA120926_grupPICT0005 by daviddonat@ymail.com
projMA120926_grupPICT0005, a photo by daviddonat@ymail.com on Flickr.

Feu un comentari

El forat negre estel·lar

Un forat negre estel·lar és un forat negre format pel col·lapse gravitatori d’una estrella massiva (20 o més masses solars encara que la quantitat de massa que cal per formar-lo no ha estat encara determinada i depèn de molts paràmetres) al final de la seva vida. El procés que s’observa és com una explosió de super nova o un esclat de raigs gamma. El forat negre estel·lar més gran conegut (fins el 2007) és 15.65±1.45 masses solars. Hi ha proves que la font de raigs X IC 10 X-1 és un forat negre estel·lar amb una massa probable de 24 a 33 masses solars.

En la teoria de la relativitat general un forat negre pot tenir qualsevol massa. Com més baixa sigui la massa, més alta serà la densitat de la materia per tal de formar el forat negre: No exieteixen processos coneguts que puguin produir forats negres amb masses menors que unes vegades la massa del Sol. Si existís seria probablement forats negres primordials.

El col·lapse d’una estrella és el procés natural que produeix un forat negre. És inevitable al final de la vida d’una estrella, quan la font d’energia de l’estrella s’ha exhaurit. Si la massa de la part de l’estrella que es col·lapsa està per sota dun cert valor crític, el producte final és una estrella compacta, una nana blanca o una estrella de neutrons. Totes elles tenen una massa màxima. Si l’estrella que es col·lapsa excedeix aquesta massa límit, el col·lapse continuarà indefinidament (col·lapse gravitatori catastròfic) i es formarà un forat negre. La massa màxima d’una estrella de neutrons no és ben coneguda, però es pensa que ha de ser sobre les 3 masses solars. El forat negre estel·lar amb menor massa observat té una massa estimada de 3,8 masses solars.

Hi ha proves observacionals d’uns altres dos tipus de forats negres, que encara són molt més massius que el forat negre estel·lar. Són els forats negres de massa intermèdia (al centre de cúmuls globulars) i forats negres supermassius del centre de la Via làctia i galàxies actives.

Un forat negre només pot tenir tres propietats fonamentals: massa, càrrega elèctrica i moment angular. Es pensa que els forats negres que es formen a la natura tenen moment angular, però no hi ha cap observació definitiva sobre la rotació. La rotació d’un forat negre estel·lar és deguda a la conservació del moment angular de l’estrella que el va produir.                                Idris Kadmiri

Comments (2)

Ja tenim el nou pany

El profe ja a comprat el nou pany, llavors quan tinguem les escaires començarem a treballar.

I també arreglarem la porta del aquari perquè la porta no tanca.

Autor i editor: Idris i Christian

Comments (1)

Older Posts »
%d bloggers like this: